Lletres

Història de les princeses africanes

A la vora d’un gran riu
ploren les dames
perquè el rei d’aquella terra
mor d’enyorances.
Tres filles tenia el rei
clares con l’aigua;
belles com un dia clar
just a trenc d’alba.

Un dia a mitjanit
la mala fada,
ningú no sap com va esser
que entrà a la cambra;
i transformà les princeses,
belles com nacre,
en tres serpents verinoses
de mala estampa.

Tota la cort va plorar
un dia i l’altre,
i el rei va prometre joies
d’or i de plata
al qui rompria l’encís
d’aquella fada
i tornaria a ses filles
la forma humana.

Vingueren savis de lluny;
tots les miraven...
Cap n’hi va haver que sabés
desencantar-les.
La bruixa ho havia dit
de matinada:
Només hi ha un remei:
que és estimar-les.

Tres joves han de venir
de part o banda
i besar-les amb amor
damunt la cara.

Lletra: Gabriel Janer Manila
Música: Miquel Àngel Oñate
Discografia: Trencaclosques. Digitals 1990. LP i casset
 

 

Cerca per títols:
     
Cerca per CDs:

 

 

Discografia | Agenda | Notícies | Lletres | Fans | Animació infantil | Teatre | Premis| Contractació | El llibre